La seva cançó més popular i més compromesa és <<L’estaca>> (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarnosc, i també es va convertir en l’himne oficiescolaal del club de rugbi<<Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà>> i de la Revolució de Tunísia del 2011.
Moment més important de la seva carrera: Llach va ser víctima de prohibicions i persecució intel·lectual. El novembre de 1970, viatja a Cuba i participa en un recital on critica la política de Franco, cosa que provoca que l’ambaixador espanyol abandoni la sala. La seva situació professional es fa insostenible i decideix exiliar-se a París al costat dels seus representants. El 1972 es publica el seu tercer dics de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagració de Lluís Llach fora se Catalunya amb les seves actuacions a l’Olympia de París.