Joan Manuel Serrat

(Barcelona, ​​1943) Cantautor espanyol. Fill d'una família obrera que vivia al barri barceloní del Poble Sec (al que al · ludeix el seu sobrenom El noi del Poble-sec ), es va graduar com perit agrònom, professió que mai arribaria a exercir. La seva primera presentació en públic com a cantautor va tenir lloc el 1965, a Ràdio Barcelona, ​​aquest mateix any va entrar a formar part del grup Els Setze Jutges. Dos anys després editaria el seu primer àlbum, amb el segell Edigsa.

Serrat va ser un dels iniciadors de la Nova Cançó catalana, generació de cantautors contestataris que van reivindicar l'ús del català durant la dictadura franquista i que componien les seves lletres a la manera poètic i intimista dels seus inspiradors de la chanson francesa.

Però Joan Manuel, fill de pare català i mare aragonesa, aviat va començar a cantar també en castellà, i això ho va fer candidat a representar Espanya al festival d'Eurovisió de 1968. Serrat va decidir finalment no participar si no podia fer-ho en català, i la cançó preparada per a ell, la, la, la, va acabar sent interpretada per Massiel, que va guanyar el festival. Per aquella renúncia va estar vetat a la televisió i en les emissores de ràdio estatals durant gairebé deu anys.

Malgrat tot, la qualitat de les seves composicions (que d'ara endavant s'alternarien amb tota naturalitat el català i el castellà) es va imposar a les pressions polítiques, aconseguint convertir infinitat de temes en emblemàtics de tota una generació. Aquesta etapa musical és, sens dubte, la més fèrtil d'un Joan Manuel que sap retratar a la perfecció paisatges i sentiment, fins al punt que àlbums com Mediterrani (editat l'abril de 1971) el van portar a ser present a mig Europa i en tota Sud-amèrica. La censura va tornar a deixar fora el tema Edurne (la lletra explica una història referida a la repressió franquista a Euskadi) i el 1975 va haver de autoexiliar a Mèxic arran d'unes manifestacions contra el règim franquista.

Va tornar després de la mort de Franco i, en plena transició política, Serrat va adquirir un to més intimista i nostàlgic ( En trànsit , 1981), conservant intacte el seu prestigi i, per descomptat, el reconeixement internacional en àlbums com Sincerament teu (1987), en qual van col · laborar figures de la música brasilera. Això no li va impedir comprometre activament amb les campanyes del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Mai aliè al clima social, va editar el 1992 el LP Utopia , on, d'una manera madur, lluny del to pamfletari dels cantautors de finals dels seixanta, va tornar a la càrrega contra els tòpics utilitzats pels poders polítics i econòmics, temàtica que ja havia abordat en El Sud també existeix (1985).

Utilitzant adequades dosis d'ironia i sensibilitat en totes les seves composicions, Joan Manuel Serrat va ser des dels seus inicis el millor fotògraf de la realitat espanyola. Va ajudar a més a rescatar de l'oblit a poetes com Antonio Machado, Rafael Alberti, Miguel Hernández, Salvat Papasseit o Mario Benedetti. La seva capacitat creadora i el seu talent han servit de referència a músics i intèrprets no només de la seva generació sinó també de les següents, com ho prova l'edició, a finals de 1995, d'un àlbum homenatge on artistes més joves però igualment consagrats realitzar versions dels seus temes més coneguts.

Després de quatre anys sense gravar, el 1998 va publicar l'àlbum Ombres de la Xina , que reunia onze temes inèdits. El 2000 va editar Cansiones , un treball que va signar amb el nom de Tarrés (seu cognom llegit de dreta a esquerra) i en el qual oferia un repàs del cançoner clàssic hispanoamericà que, segons el mateix autor, l'ha acompanyat durant la seva dilatada carrera. Dos anys més tard, va llançar al mercat Versos en la boca , nou disc amb onze temes inèdits, i el 2003 va presentar Serrat simfònic , treball per al qual va reunir 16 temes del seu repertori gravats amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona.

Al març de 2004 va ser condecorat amb l'Ordre de Maig en el grau de comanador, una de les més altes condecoracions que atorga el Govern argentí, pel seu compromís amb la democràcia i la lluita pels drets humans. Aquest reconeixement es va veure a més acompanyat d'innombrables mostres d'afecte dels seus seguidors davant la notícia que el cantant patia un càncer de bufeta, del qual va haver de ser operat al novembre d'aquest mateix any. Feliçment recuperat, l'abril de 2006 va presentar un nou treball en català, Mô , un cant a l'illa de Menorca i, en especial, a la seva capital, Maó.

Com si es tractés de l'ocàs de la seva carrera, quan en realitat continua desplegant una envejable creativitat, Joan Manuel Serrat li plouen els premis en reconeixement a la seva llarga trajectòria com a cantautor. Entre els més recents hi ha la Medalla d'Or al Mèrit del Treball, concedida pel govern espanyol el 2006, amb la qual se li reconeixia, a més de la seva tasca professional, l'ésser "un referent moral", el títol de doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid per la seva contribució a la llengua espanyola en general i la catalana en particular, també el 2006, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el nomenament com a cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa, tots dos a 2007. Entre premi i premi, el més estimat dels cantautors espanyols realitzava el 2006 i 2007 dues exitoses gires per tot el món.